Els
espàrrecs

L’espàrrec és una de les hortalisses més rejovenidores i porten la primavera i l’inici de l’estiu fins a les cèl·lules.
És per això que és un aliment especialment interessant per a persones d’edat avançada.

Demana als teus productors/es de confiança:

AGROPECUÀRIA DE GAVÀ – 93 662 2147
ANNA BORRUT – 695 836 252
GABRIEL PURSET – 686 714 700
ISIDRO MARGARIT – 627 664 106
JOAN CODINACH – 616 148 817
JOSÉ HERNÁNDEZ – 667 807 376
JOSEP PAÑELLA – 629 874 201
JÚLIA FERRÉ – 697 27 87 63
MIQUEL JOSEP – 676 590 130
NARCIS SANFELIU – 630 152 870
SALVADOR VIVES – 645 424 682
YOLANDA FIGUERES – 699975731

L’espàrrec obté gran quantitat de principis actius a través del sòl. Destaca la seva riquesa en vitamina A, necessària per les mucoses, la vista i la protecció de les cèl·lules; així com és rica en vitamines del complex B: té un alt contingut en vitamina B1 (tiamina), amb acció sobre els nervis; vitamina B2 (riboflavina), amb acció sobre el metabolisme global, l’energia cel·lular, la pell, el cabell i els ulls; vitamina B6 (piridoxina), que afavoreix la vitalitat i la biosíntesi de proteïnes per a l’activitat mental; vitamina B3 (niacina), imprescindible per a l’energia cel·lular; biotina, necessària per a una pell sana i un cabell elàstic; i àcid pantotènic, que actua en la vitalitat i la pigmentació capil·lar. També són rics en vitamines C i E.


Un gram d’aquesta hortalissa conté un microgram d’àcid fòlic, el qual afavoreix el rejoveniment cel·lular, la formació de cèl·lules sanguínies i la producció hormonal. El dèficit d’aquest àcid és molt freqüent i provoca fatiga, intranquil·litat nerviosa, falta de concentració i emblanquiment del cabell.


L’espàrrec també conté molt de potassi (que afavoreix l’eliminació de líquids i disminueix l’acidesa), fibra (beneficiosa contra l’estrenyiment i per una mucosa intestinal sana) i molt de zenc (imprescindible en més de 300 enzims vitals, que enforteix el teixit connectiu i els vasos i que estimula l’activitat cerebral).


Els espàrrecs és una de les hortalisses més rejovenidores i porten la primavera i l’inici de l’estiu fins a les cèl·lules. És per això que és un aliment especialment interessant per a persones d’edat avançada.


Es pot gaudir d’aquest vegetal cuit, fregit, a la brasa, en sofregit o gratinat, entre d’altres, o com a ingredient en amanides fredes o tèbies, o en minestra. Ara bé, la manera més senzilla, i probablement més popular i gaudida, de menjar-lo és amb salsa romesco, vinagreta, maionesa o salsa rosa a la mateixa temperatura.


És ideal per dietes hipocalòriques.


Font: www.elcampacasa.com

 

L’origen

Els espàrrecs que es cultiven a Gavà, com totes les varietats d’espàrrecs conegudes, provenen d’Holanda. L’adaptació al nostre clima, sòl i cultiu va donar lloc a una varietat pròpia. Són els que anomenem espàrrecs del país.

La raó per la qual es va desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta del Llobregat és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl. A Gavà, l’extensió de sorres és força gran. Les condicions del terreny eren, doncs, ideals i els pagesos ho van saber aprofitar i fer-ne un cultiu amb potencial econòmic.

La varietat de Gavà ha desenvolupat una planta més longeva (de 12 a 15 anys) i dóna un fruit més prim, un punt més amarg i més saborós.

Mètode de cultiu

Les llavors s’obtenen de les plantes de 3 o 4 anys que han destacat per la quantitat i qualitat dels espàrrecs que han produït. La sembra s’acostuma a fer entre febrer i març, i en un any o dos ja s’obté el planter d’arrels o motes.

Per procedir a plantar-lo es prepara el terreny, es neteja i s’adoba. S’obren solcs d’uns 30 o 40 centímetres de fondària, a 6 o 7 metres l’un de l’altre, i es col·loquen les motes a una distància d’un pam o dos les unes de les altres. Es cobreixen de terra (entre 20 i 30 cm), es deixen uns dos anys i es netegen periòdicament d’herbes parasitàries.

De la primavera a la tardor, la planta va arrelant i creixent en tiges aèries que arriben fins als 50 o 60 cm d’alçada. Quan arriba l’hivern, la part aèria de la planta s’asseca, moment en què es neteja i es comença a donar forma als cavallons que es deixen preparats per a l’aparició dels espàrrecs.

L’eliminació de les parts seques —els feixucs— s’ha de fer amb especial cura l’any de la collita per afavorir la sortida dels turions i evitar molèsties en el moment de collir-los. Aquests mateixos feixucs, secs i tallats, serveixen per protegir els marges del vent de ponent amb la finalitat que no s’endugui la sorra.

Els espàrrecs, tapats de terra, pugnen per sortir a la superfície cercant la llum solar, s’estiren i s’engreixen. És precisament la manca de llum solar la que els manté de color blanc, però en el moment que els toca, adquireixen una coloració verda o morada.

En els darrers anys s’ha començat a fer servir una nova tècnica que en altres llocs com França o Navarra s’utilitza des de fa temps. Consisteix a cobrir les esparregueres amb plàstics foscos muntats sobre arcs metàl·lics. Aquest material evita que creixi l’herba a les esparregueres, proporciona més escalfor als conreus i l’espàrrec surt completament blanc, la varietat més preuada.

La collita

Es pot començar a partir del tercer any, però amb prudència per no esgotar la planta, encara jove. Serà a partir del quart any quan s’inicia la collita regular.

Aquesta collita comença el mes de març i es troba en plena temporada d’abril a juny, encara que, si fa fred, es pot endarrerir. La collita de l’espàrrec és un procés totalment artesanal i demana una gran dedicació.

Per allí on despunta l’espàrrec, s’enretira la terra amb les mans i es descobreix l’espàrrec. Es trenca amb prou cura per no malmetre la mota i el forat es torna a tapar ràpidament amb terra per tal de protegir els espàrrecs que encara no estan a punt per collir.

Fer manats

Un cop feta la collita, cal triar els espàrrecs per classes i gruix i fer-ne manats, “manadar” com diuen els pagesos de Gavà. En el moment de collir-los tenen una longitud màxima de 40 centímetres, però es tallen i es deixen en uns 25 o 30 centímetres. Es netegen, es renten i se seleccionen pel color de la punta i pel gruix, fent un manat.

El manat no és res més que el feix d’espàrrecs que es pot agafar amb una mà, que en el cas dels blancs, acostuma a ser d’una dotzena. A fi que surti bonic i uniforme s’utilitza un motlle que permet donar-li forma, lligar-lo i tallar els espàrrecs per la base per tal d’igualar-los. Temps enrere es lligaven amb espart, que es va substituir per la ràfia i, aquesta, per la cinta de plàstic. Un cop llest, pot arribar a pesar més d’un quilo.